Les TIC a l'aula

L’ordinador com a mestre

Als anys 70 es va pensar que l’ordinador podia substituir al mestre dins de l’aula. S’agafen els currículums de primària, es passen a l’ordinador i llavors d’aquesta manera, el nen podría fer classe a traves de l’ordinador sense que el mestre fes cap falta.

Més endavant es van adonar que l’activitat del nen es basava molt en la repetició i es va pensar una altra forma de educació, el constructivisme que el nen apren per mitja de la seva relació amb l’entorn, i llavors el nen amb akesta interaccio pot aprendre.

L’ordinador com a alumne.

Van sorgir dos programes, l’escrax i el logos, que el paper de l’ordinador era de fer com alumne. El nen té un paper molt més actiu, el nen li ensenya coses a l’ordinador, imagina, programa... i a partir d’aquest procés el nen apren a raonar, a resoldre problemes... Això va representar un salt mol gran perquè el nen no només es basava en escoltar sinó que el també participava.

Ordinador com a laboratori

El nen disposa d’unes eines que li permetran fer experiments sobre diverses coses. Es un aprenentatge per descoberta, d’aquesta manera, amb aquesta interacció el nen aprendrà molt més que no pas amb la pàgina d’un llibre. Exemple: Els Sims, construim una ciutat i veiem com funciona.

Ordinador com a eina per treballar

Permet al nen crear textos, dibuixos, videos, audio, publicar coses a la xarxa...

Per tant l’evolucio historiaca ha anat d’entrendre l’ordinador com a eina per enssenyar substitutor del mestre fins que ara avui dia s’entén l’ordinador com una eina per ajudar, complement del mestre.

En algunes aares encara sutilitzen programes per que el nen treballi conceptes que s’han treballat a l’aula.